però faig trampa i és dissabte 1 de novembre a les 6:07 perquè ahir no
vaig tenir temps ni pausa d'escriure res que em fes el pes. ara faria
una reflexió de com anem amunt i avall sense parar, però ja se n'han fet
tantes que una més ja no cal. la sensació és de tenir el cap buit. no
hi ha un pensament que n'enfili un altre i un altre. les neurones no
estan fent la seva feina. potser a elles i a mi ens cal dormir més,
pausar més, respirar més. no només per escriure, per la vida en general.
aquest mal a l'esquena no es fa sol, senyores, senyoretes, senyors i
senyorets. això és un espectacle i nosaltres triem si volem ser actors o
espectadors, si el nostre paper el juga un altre o som nosaltres que
ens exposem a rebre els xiulets i els aplaudiments i els silencis i els
plors, i els mòbils que sonen i els riures exaltats de la senyora de la
fila 10. nosaltres decidim si l'entrebanc del matí ens farà estar
emmurriats tot el dia o si ho deixem anar i podem continuar amb el cap
clar. i aquí acabo la setmana fantàstica del Tal com raja. així xim pum i
sense gaire sentit, però així és la vida també. sempre hi haurà alguna
sèrie amb un mal final.