es troben disset anys després
en el bistrot de sempre.
tots dos es pregunten:
aquesta retrobada pactada
quan tot es va trencar,
era necessària?
no hi ha res a dir,
res a fer,
ni un perquè
ni un perquè no.
ja no es coneixen,
ella ja no és
un miratge ni una musa,
ell ja no és
aquell home savi i elegant.
ni sentit ni sentiment.
només el desig de fugir molt lluny.
però ella té un whisky entre les mans
i ell encara un cafè calent sobre la taula.
immòbils i en silenci descobreixen
el que ja sabien:
tot es va acabar
el dia que va acabar.