Setmana Fantàstica VI - una història de Castanyada

 

el foc espetega a la seva llar, tot escalfant l'estança de pedra, il·luminant amb la lluïssor taronja i blanca les restes d'un sopar càlid i plàcid ple de família, ple de records, ple de memòria. les pells de castanya fa estona que s'han fet cendra, i els panellets han encès oxitocines. la finestra, mig oberta, deixa sortir els riures i les olors humanes. amb l'estona també han passat el moscatell i el suc de raïm, i l'aigua, i el vi blanc.

reposant a les butaques queden una persona gran, ja cansada i satisfeta de tot, de tots, de tanta vida, amb els seus fantasmes passats. respira els moments de la vida anterior a aquesta, sentint-ne l'olor, la penombra i l'aventura, i el sacseig, la pena i la foscor. fantasmes que encara cremen i fantasmes que ja fa temps que són cendra.

a fora tot és silenci i quietud. des de dins, un últim alè s'esmuny fugisser i esquitllant-se, sense dir adéu als vius d'aquí, saludant amb solemnitat els vius d'allà.