avui m’adono que si compleixo amb això de la Setmana Fantàstica del cap a la fi, de dalt a baix, del primer fins a l’últim dia, l’enllaçaré amb el Poember, que és un mes fantàstic d’escriure poemes cada dia i penso «quina gamba, això no ho has pensat bé», però també penso que «doncs mira, una mica d’entrenament abans del repte d’escriure un poema cada dia durant trenta dies, doncs tampoc està malament». també reflexiono sobre això dels reptes d’escriptura: la foto de la Yasmina de petita té 38 likes, el text d’ahir, un (gràcies, Sandra!). i sé perfectament que el sistema regit per aquesta «redsucial» (el mateix sistema que em fa escriure S3XE, o G3N0C1D1, o 5U1C1D1) no premia l’escriptura, ni les imatges que són pur text, ni res que no tingui una cara bonica i feliç dominant l’escena. I el meu cap busca maneres d’arribar a més gent i una estratègia seria acompanyar el text de fotos "xules", però aleshores intueixo que és més que probable que el text passi desapercebut, textos que, per altra banda, no prenen més d’un minut de lectura, i el like sigui només per la foto. tot voltant entre estratègies i explicacions al final aconsegueixo arribar a la certesa que no faig això pel like, sinó per enfortir un múscul que li falta una mica de canya, per retrobar-me amb la part de mi que només li cal una estona lliure i enfilar paraules l’una rere l’altra, que a l’hora li sap greu que tot això vagi a petar a un terreny que no està pensat per a mi, o que no està pensat per la manera que vull construir les coses, que no està pensat per donar ales de falcó a tothom, sinó per donar-ne de mosqueta, o d’abella, o de pit-roig, o de gallina, o de colom, o de corb i t’apanyis amb elles com puguis mentre intentes trobar el teu espai en un lloc inhòspit on tant el producte com l’explotat, ets tu.
