
Que el Poember mola molt i el que no mola gens es que ara farà un any del desastre climàtic i polític de la Dana a València i ja quasi no se'n parla però els diaris ja deuen estar preparant les cròniques que veurem d'aquí uns dies perquè com que fa un any cal parlar-ne però la resta de dies es veu que no gaire. Igual que el càncer de mama, que durant l'octubre veus el rosa per tot arreu i després "bye bye hasta otro ratito" i les dones es queden sobrevivint amb el marrón. Que l'altre dia deien a Teta y teta que a la carrera de la mujer el donatiu que es fa a l'associació espanyola contra el càncer és de menys d'1% de tots els diners que es mouen aquell dia, i em va semblar molt fort.
I vull seguir escrivint però ho deixo aquí perquè la meva cria de 9 anys ja s'ha despertat i vol fer coses i encara no li he explicat que escriure és com llegir i ha de seguir les instruccions del Riki Blanco del menjador, "no me molestes, no me molestes, no me molestes".