El text amb què obrim el Fanzine, és meu i diu el següent:
En aquest fanzine recreem, amb la mirada d'il·lustradores, dibuixos lliures. Lliures de complexos i de normes, de proporcions i teories del color, de composició i objectiu, de pors i pressions.
Dibuixos de quan l’Araceli, l’Elisenda, la Júlia i la Yasmina vam ser petites, de quan el Marcel, la Sara i la Noa ho eren més que ara i de la Zoe. J, el Damià, el Matt, la Zoe. C i l’Abril, que encara ho són.
Un petit homenatge a la infantesa, la nostra i la seva, la que totes hem viscut i podem reviure tan sols parant, mirant, atenent com avança, creix i floreix la vida.
I en el meu instagram...
Fa uns 34 o 33 anys la Yasmina de 4 o 5 anys va anar d'excursió amb l'escola. La Yasmina que només calia que es dediqués a aprendre, jugar, divertir-se i crear vincles, amb els altres i amb ella mateixa.
Potser van anar a una granja, o al teatre, o a Sant Feliuet o a Ca'n Oriol. Després, com era habitual, els van proposar de dibuixar alguna cosa sobre aquell dia. I resulta que el més rellevant, o el que més recordava d'aquell dia és haver jugat amb la seva amiga Laia (@laiapalen ), probablement en un parc.
També, com tota criatura, classificava les coses per mides. S'imaginava jugant amb sabates de taló, ja que a casa també feia servir les de la seva mare.
Ara, amb quasi 38 anys, els faig el dimarts 7, reinterpreto aquest mateix dibuix amb la mirada d'il·lustradora que duc a dins. Amb les companyes de @circrubi.
Una estoneta d'evasió de tot el caos, la devastació i la cruesa que configura ara mateix el nostre món.
Ah! I aneu a la biografia del @circrubi per veure el nostre Fanzine número 16: Infantesa redibuixada.