Em llegeixo
d’esquerra
a dreta
i de dalt
a baix,
i sobretot
de lluny.
Amb la
precaució,
amb la
petitesa i
amb el
pudor.
La comoditat
va marxar
en arribar
la pausa
forçada
d’aquell
tancament
mundial.
Les formes
em fan
ensopegar
quan me
les trobo
de cara.
Mai m’acostumo
al salt extrem
dels bots
de la meva pell.
Però
si miro
prou
estona
recordo
el que ha fet
i el que
fa encara.
Respirar,
mirar,
bategar,
crear,
caminar,
estimar,
creure,
veure,
viure!
- Quanta duresa,
companya!
- m’aturo -
Saps que
amb els ulls
també et pots
acaronar?