6. Regala’m el vertigen de caure tendrament.
Caure a poc a poc. És possible? Fins-i-tot amb paracaigudes, o amb parapent, o amb preservatiu o amb el fre posat, és possible, caure a poc a poc? Sense sentir el frec de l’aire, l’adrenalina de saber que al final t’estampes? La velocitat alentida sabent el final?
T'entrebanquis al terra, o et llencis d’un avió en flames, la caiguda s’alenteix, s’allarga i t’aterreix.
73. Si jo fos dilluns no podria parar de ploure.
Si jo fos pluja podria regar-ho tot.
Si jo fos pluja podria destruir vides.
Si jo fos pluja alegraria els agricultors.
Si jo fos pluja ompliria rius i llacs.
Si jo plogués, casa nostra s’esfondraria.
71. Escriure és com arrencar-te una crosta del genoll i, després, mirar-te la ferida.
No ho pots evitar. Tota la vida t’han dit que no t’arrenquis la crosta, que deixarà cicatriu, que sortirà sang, que se t’infectarà. I la prohibició mana, el gust d’arrencar, el mal que fa, l’alleujament quan l’has treta tota, el vermell que sorgeix quan l’has arrencada del tot. L’alliberació de la pell.
24. Un dia d’aquests em deixo d’excuses i començo a escriure tot això que tinc al cap.
tinta, font, dents
llengua, cervell, cordes vocals, ulls
per escriure necessites saber llegir
per saber llegir cal saber escriure?
tap de suro, ampolla de cava
42. Jugo amb les paraules, em faig trampes, i perdo.
19. Era fosc i vas ser llum.
