M'atrapen els llibres des del moment que em van plantar històries a les mans. Ara, ja llegia quan la mare i el pare m'explicaven contes i jo mirava els dibuixos. Comencem a emocionar-nos amb la lectura molt abans de desxifrar l'alfabet.
Un cop estàs sol, sola, t'enfonses dins la història i segueixes un fil molt tendre que va lliscant suau entre les teves mans. Et condueix i només pararies per cobrir necessitats vitals. D'adolescent només parava per cobrir necessitats vitals.
No sé si hi ha cap estudi que ho demostri, però estic segura que el ritme cardíac s'alenteix i els nivells de serotonina i d'oxitocina augmenten. Quan llegeixo en nits difícils puc aturar els pensaments intrusius, i l'angoixa, i la foscor de les pors pesants.
Llegir per mi ha estat, a vegades, un refugi. Un lloc on estar quan l'entorn que més pesava no m'agradava. També un lloc on podia i puc seure en una terrassa amb brisa de mar o gust de cafè i estar feliç, tranquil·la, calmada.
Podria viure sense roses. Dono fe que sense llibres i la bombolla que duen sota el braç, no.
Feliç Santa Jordina, feliç Sant Jordi,
i feliç dia del Llibre.