entre els braços, l'infant era mort.”
(Poema de Goethe interpretat per Roger Mas)
L'aplaudiment (al Rei dels Verns)
I
Un nen acaba de morir
de fred
i el públic
aplaudeix.
Un nen acaba de ser assetjat
per la mort
i el públic
ovaciona.
L'aplaudiment (al Rei dels Verns)
I
Un nen acaba de morir
de fred
i el públic
aplaudeix.
Un nen acaba de ser assetjat
per la mort
i el públic
ovaciona.
Un nen acaba de viure
el terror
el terror
i el públic
enfervoreix.
Un home acaba d'acompanyar la mort
del seu fill
i el públic
no plora.
Un pare acaba d'esquinçar-se i
gelar-se
i el públic
no es trenca.
Un pare i un fill fulminats al bosc,
encalçats per la mort,
i el públic ja implora
la següent cançó.
enfervoreix.
Un home acaba d'acompanyar la mort
del seu fill
i el públic
no plora.
Un pare acaba d'esquinçar-se i
gelar-se
i el públic
no es trenca.
Un pare i un fill fulminats al bosc,
encalçats per la mort,
i el públic ja implora
la següent cançó.
II
Calleu tots i deixeu el silenci
sepulcral honrar la vida d'aquest infant,
mirar de cara el dolor d'un pare.
Permeteu que s'escoli dins vostre,
sentir-ho,
entendre-ho.
Esclata l'aplaudiment,
jo només estic trencada.
23-1-2022
Calleu tots i deixeu el silenci
sepulcral honrar la vida d'aquest infant,
mirar de cara el dolor d'un pare.
Permeteu que s'escoli dins vostre,
sentir-ho,
entendre-ho.
Esclata l'aplaudiment,
jo només estic trencada.
23-1-2022